EL CARRILET DEL DELTA

L’existència del carrilet del Delta va contribuir a fer desaparèixer el tradicional aïllament de les poblacions del Delta de l’Ebre i va permetre a la gent del Delta rebre noves influències de tot tipus. No és d’estranyar, per tant, la nostàlgia i sentiment amb què es recorda en aquestes terres el Carrilet.

 

El projecte i la inauguració

 

A principis del segle XX, les comunicacions amb el Delta de l’Ebre eren molt deficients. L’únic sistema de transport que existia era una línia de petis vapors fluvials que unia les diferents poblacions del delta. El 1916, un enginyer d’origen italià, Gaudenci Zoppetti, va proposar l’establiment d’un ferrocarril que comuniqués Tortosa amb el Delta de l’Ebre. La comarca va demostrar molt interès per aquesta proposta, i es va iniciar el projecte de la línia fèrria. El projecte inicial era unir directament Tortosa amb la Cava a través de l’Aldea, però finalment es va decidir seguir el curs de l’Ebre.

El 23 d’octubre de 1924 es va atorgar la concessió del ferrocarril a la societat Ferrocarriles Económicos, SA (FESA), començant les obres a finals de l’any 1924. Aquestes es van realitzar molt ràpidament i el juny de 1926 ja va estar construït el primer tram que unia Amposta i Tortosa. Els promotors del ferrocarril, a causa de raons financeres, no es van atrevir a electrificar la línia, fent-se la tracció mitjançant autovies amb motor d’explosió. Així, els primers anys d’explotació de la línia va ser realitzada íntegrament amb automotors i locomotores de motor de combustió interna, sent el primer ferrocarril de l’Estat Espanyol que utilitzava exclusivament aquest sistema.

La inauguració del Carrilet va tenir lloc a Tortosa l’11 d’agost de 1926 i va suposar una jornada de festa per a tot el Delta. Entre els aplaudiments de la multitud arribada de totes les poblacions, va sortir el primer comboi de Tortosa, fent la primera parada al baixador de Camp-Redó i finalitzant el seu recorregut a l’estació d’Amposta. El trens anaven completament plens de viatgers que volien provar la novetat. Molts passatgers no havien agafat mai un tren i una de les anècdotes del dia va ser que algunes persones, en prendre el bitllet de tren, fins i tot varen demanar una escriptura.

 

Els primers anys de funcionament

 

Després de la inauguració d’aquest primer tram, es van reprendre les obres per a la construcció de la resta de la línia fèrria, que es va completar el 16 de desembre de 1927, data en la qual el ferrocarril va arribar a l’estació de la Cava. Durant els primers anys,     -1927, 1928 i 1929- el nombre de viatgers va anar augmentant en gran quantitat i molts dies el servei del tren resultava insuficient. Els automotors tenien poca capacitat ja que no podien arrossegar més de 3 o 4 vagons; això provocava que, en dies de mercat, el tren anés replet de viatgers, i alguns s’enfilaven al sostre dels vagons. Posteriorment es van adquirir automotors nous més grans i potents, així com locomotores de vapor, amb les quals ja es van poder formar combois de fins a 15 vagons.

Després d’aquests inicis eufòrics, la companyia FESA va treballar en diversos projectes d’ampliació de la línia per aconseguir comunicar totes les parts del Delta, però cap d’aquests projectes es va portar finalment a terme en esclatar la Guerra Civil.

 

El funcionament durant la Guerra Civil

 

En els inicis de la Guerra Civil, l’explotació del Carrilet va passar a mans d’un comitè format pels mateixos treballadors i va continuar prestant el servei normalment, encara que amb un menor nombre de circulacions diàries en cada sentit. Els bombardeigs de l’aviació a Tortosa i la progressiva evacuació de la ciutat, varen determinar que el ferrocarril tingués cada dia menys tràfic, fins que el 15 d’abril de 1938, tres dies abans que les tropes franquistes ocupessin el marge dret de l’Ebre, es va creure prudent suspendre el servei del ferrocarril ja que la línia estava sota el foc creuat dels combats.

Amb els bombardeigs, Tortosa va quedar molt malmesa i la via fèrria va desaparèixer pràcticament, ja que els carrils van ser utilitzats a les fortificacions. No obstant això, una bona part del material del Carrilet es va poder salvar en guardar-se a l’estació de la Cava.

En acabar la guerra, es van organitzar equips formats pels antics ferroviaris per recuperar els carrils que estaven distribuïts al llarg del front, amb els quals es reconstruí la línia que va tornar a funcionar a finals de l’any 1939.

 

L’època daurada de la postguerra

 

Durant la postguerra, el Carrilet va iniciar la seva recuperació a causa d’un inesperat increment del servei a causa del racionament. Molta gent es desplaçava al delta per adquirir queviures, primordialment arròs. Era el famós estraperlo, gràcies al qual es va crear més d’una fortuna. Els viatges d’anada no tenien problema, a l’inrevés que els de tornada, ja que els passatgers havien d’estar a l’aguait que la Guàrdia Civil no els confisqués els aliments. Per evitar-ho, alguns llançaven l’estraperlo abans d’arribar a Amposta en algun punt prèviament acordat amb algun familiar o amic.

Això va proporcionar una època de prosperitat a la comarca, convertint el tràfic de l’estraperlo en la millor font d’ingressos del Carrilet. Els vagons, durant els mesos de setembre a gener, anaven replets d’arròs; en altres mesos eren les patates i llegums les que omplien els vagons.

 

El declivi

 

Diversos fets van ajudar al progressiu declivi del Carrilet. D’una banda, a partir de l’any 1959, el transport de mercaderies en ferrocarril va disminuir notablement pel creixement que va experimentar el transport per carretera. D’altra banda, el 1960, es va clausurar el baixador de Tortosa que era situat en un indret força cèntric i ocasionava petites molèsties a la circulació dels automòbils. Aquesta relativa llunyania de l’estació va restar nombrosos viatgers al ferrocarril. Finalment, hem de destacar també la crescuda de l’Ebre a principis de l’any 1961, que va inundar tota la comarca així com també les vies del ferrocarril i es va haver de suspendre temporalment el servei.

Any darrere any l’explotació del ferrocarril anava acumulant dèficits i es va agreujar la situació econòmica quan se suprimiren les subvencions estatals als ferrocarrils de via estreta. El 1964 el Carrilet va passar a mans de l’Estat i l’1 de desembre de 1967, el Consell de Ministres va decidir la seva clausura.

 

La fi del Carrilet

 

El 31 de desembre de 1967 va ser un dia molt trist per als habitants del Delta. El tren de comiat oficial va sortir de la Cava, guarnit amb quatre banderes espanyoles i l’escut de la província de Tarragona. Va arribar al migdia a Tortosa, on va ser rebut amb els acords de la Banda Municipal i per algunes persones curioses.

Molt més emotiu va ser el comiat del darrer tren que va sortir de la Cava la tarda del 31 de desembre. La major part de la població de la Cava va assistir al seu comiat. Aquest multitudinari comiat es va repetir a totes les poblacions que va travessar el Carrilet. Tothom va voler dir adéu al que durant molts anys havia estat el seu tren sense poder amagar l’emoció del moment.

El Carrilet, convenientment modernitzat, hauria pogut prestar encara un servei excel·lent, tant en rapidesa com en comoditat i qui sap si avui en dia s’hagués convertit en un signe identitari del Delta, un mitjà de transport ideal per aquestes terres amb harmonia amb la natura i un formidable reclam turístic.

Seguint aquesta línia, l’Associació d’Amics del Carrilet ha iniciat recentment un projecte de recuperació de l’antic ferrocarril, adquirint una part del seu material mòbil amb l’objectiu de recuperar el Carrilet com a tren-museu turístic i recrear el seu trajecte a la població de Deltebre.

 

TOT PARC 2015