EL FLAMENC

 Per Cristian Jensen

​El flamenc és un dels ocells més emblemàtics del Delta. Ha estat font d'inspiració des de temps immemorials per la seva elegància i coloració. Egipcis, grecs i romans ja el veneraven.

 

Analogies amb l’au Fènix

 

El seu nom científic, Phoenicopterus ruber, indica ocell d’ales de foc. Phoenix vol dir «Fènix» o «foc» i copterus vol dir «ales». Podem trobar algunes analogies amb l’au Fènix, au mitològica feta de foc que vivia durant molts anys i que, quan moria, ressuscitava de les seves cendres. Se sap que el flamenc pot viure molts anys: algunes lectures d’anelles fetes al delta ens demostren que hi ha ocells que han viscut més de 30 anys. El seu niu és un turonet fet de fang, semblant al que podrien ser cendres apilades, on posen els seus ous i d’on «ressusciten» o neixen els pollets.

El ball dels flamencs és un espectacle que es pot veure al Delta, quan un grup gran de flamencs, a l’uníson, fan el seu zapateado, típic del ball flamenc movent els caps d’un cantó a l’altre com si fossin les mans de ballarines de sevillanes.

 

El perquè del color rosa

 

Entre joves i adults hi ha una marcada diferència del plomatge. El joves són grisos i a mesura que es van fent adults, obtenen tonalitats més clares i rosades. Entre els adults la coloració també varia molt. Hi ha exemplars molt roses i d’altres més blancs, això és degut a un dels microorganismes que mengen. Aquest microorganisme es diu Artemia salina i és com una petita gambeta que viu a les llacunes i salines del delta.

De les 10.000 espècies d’ocells que hi ha al món, n’hi ha molt pocs que siguin roses. I aquesta és una de les raons per les quals és una au tan singular. Al món existeixen cinc espècies de flamenc i al Delta se n’han arribat a registrar fins a tres.

 

El flamenc al Delta

 

Al Delta de l’Ebre, aquest ocell tan maco pot ser vist durant tot l’any. Durant els hiverns s’han comptabilitzat entre 8.000 i 14.000 exemplars i els anys que crien han arribat a les 1.677 parelles. Al Delta de l’Ebre és l’únic lloc de Catalunya on cria i el segon amb importància d’Espanya després de la colònia que hi ha a Fuente de Piedra, a la província de Màlaga. A nivell europeu, totes les colònies es concentren a la Mediterrània perquè defugen de les zones més fredes del centre i nord d’Europa. Les colònies de cria en general són ubicades en llocs molt tranquils, amb aigües somes i amb molta concentració de sal.

 

Els flamencs poden fer vols de llargues distàncies: per exemple, aquells que crien a Fuente de Piedra, poden volar fins a Doñana per alimentar-se i després tornar i fer el relleu d’incubació o alimentar els seus pollets. Això són 300 km d’anada i tornada!

Una de les imatges més espectaculars que es pot observar al Delta és la d’un grup de flamencs volant. De seguida ens adonarem del perquè del nom en llatí, ja que tenen un color rosat molt intens a les ales.

Ens faran falta uns bons prismàtics i fins i tot un telescopi terrestre si volem apreciar el detall de les plomes, el bec i les potes del flamenc. Generalment es mantenen a distància i no els agrada ser molestats.

TOT PARC 2015