LA GASTRONOMIA DEL DELTA

Per Josep Polet

El delta és un espai singular, que té els seus propis atractius. Quan algú em diu que el delta és molt bonic, jo sempre contesto que és diferent; més bonic que altres indrets pot ser no, cada lloc té els seus propis atractius, el que fa falta a vegades és buscar-los.

Però quan em diuen que al delta es menja bé sempre dic que sí. Crec que al delta és un dels llocs on es menja més bé i variat del món. És el lloc on l’anomenada dieta mediterrània té la seva màxima expressió i està més ben representada.

 

Això penso que és degut a tres qüestions fonamentals:

 

La primera és l’abundància de recursos, com són:

Les aus aquàtiques, l’arròs, una fèrtil horta mediterrània, la pesca a la mar, a les maresmes, al riu, a les llacunes i als canals, el marisc, els animals de corral, les garrigues dels voltants amb una antiquíssima tradició olivatera (oliveres bimil·lenàries) i de cultiu de la vinya, les pastures de bous i ovelles, etc.

 

La segona és l’aïllament tradicional de la gent del delta amb el seu entorn immediat.

Aquest aïllament feia que aprofitessin tot el que tenien a mà sense gaires prejudicis. Recordo de menut que quan algú vingut de fora ens veia menjar granotes exclamava «- Gripaus mengeu?», o quan ens veia menjar  anguiles «- Serps mengeu?» o quan veia que ens menjàvem la saborosa angula «- Cuques mengeu?». Productes que ara són considerats les delícies dels millors gourmets i sovint adquireixen preus autènticament prohibitius.

 

I la tercera, el contacte amb les diferents civilitzacions que navegaven pel Mediterrani.

La desembocadura de l’Ebre era un gran atractiu per a tots els que navegaven pel Mediterrani, fos amb interès comercial o depredador. La desembocadura i el delta oferien als navegants aigua dolça, un bon refugi per descansar o amagar-se, la possibilitat d’aprovisionar-se de productes frescos i molts altres avantatges, i tot sense tenir la pressió de cap castell o fortificació propera que els pogués intimidar.

Aquest contactes esporàdics deixaven la seva petja, i on més es nota la seva influència és en les maneres de pescar, les de cuinar i les de conservar la pesca (els xapadillos).

 

Crec que la gastronomia és un dels atractius més importants del delta i que això es veu reflectit en què cada vegada més els restaurants es preocupen en adaptar i fer compatibles els plats tradicionals amb les seves sofisticades cuines per poder oferir als seus clients els més exòtics, sorprenents i saborosos plats.

 

Com aquesta cuina és un conglomerat cultural important, i davant la tendència actual en valorar les unions de cultures, crec que algun dia la gastronomia del delta es declararà patrimoni de la humanitat o alguna cosa pareguda.

 

Un consell, aprofiteu les jornades gastronòmiques dels pobles del delta, i sobretot demaneu aquells plats que no sabeu el que són, us emportareu autèntiques sorpreses.

 

 

TOT PARC 2015