LA FAUNA DEL DELTA

 Per Cristian Jensen

Consideracions generals

 

El Delta de l’Ebre té una extensió de 330 quilòmetres quadrats, dels quals, més d’un 60% són camps d’arròs. Per tant, l’arrossar és l’hàbitat principal que marca el paisatge general. Quan planegeu una visita a aquesta zona, serà molt important conèixer el cicle de cultiu de l’arròs, ja que depenent de l’època de l’any, us podeu trobar des de camps secs, a completament verds amb agua a la base, o simplement camps inundats. L’arrossar, encara que artificial, és una zona humida que moltes aus utilitzen per alimentar-se i després anar a reproduir-se o refugiar-se a les llacunes, badies, platges o penínsules.

 

És important que el visitant s’informi de l’estat d’alguns camins sobretot els d’accés a la Punta de la Banya i al Fangar, ja que tempestes i forts vents poden haver fet estralls.

 

La xarxa de carreteres i camins poden semblar laberíntics ja que existeixen poques referències per orientar-se, i la senyalització està sovint danyada per la maquinària agrícola dificultant al visitant trobar els llocs als quals vol llegar.

És recomanable que el visitant que vulgui veure la fauna, en especial les aus, usi prismàtics, telescopi o realitzi les excursions organitzades amb un vehicle i guia. D’aquesta manera aprofitarà al màxim la visita a aquest parc i evitarà possibles males experiències.

 

​El Delta de l’Ebre a l’hivern

 

Durant els mesos d’hivern, els arrossars del Delta de l’Ebre es mantenen amb aigua fins el mes de febrer. Aquest factor afavoreix les aus aquàtiques, que provenen del centre i nord d’Europa, que troben gran quantitat d’aliment en un clima molt més càlid. Al Delta s’han arribat a comptar fins a 330.000 aus aquàtiques hivernants, fent d’aquesta zona, una de les més importants d’Espanya per a la hivernada d’ocells. Les llacunes es cobreixen de mils d’ànecs com ara el xarxet, l’ànec cullerot, l’ànec cuallarg, l’ànec arlequí i l’ànec blanc. Les fotges creen grans i densos grups que s’alimenten de plantes submergides tot capbussant-se.

 

Durant aquests mesos es llaura la terra que encara manté l’aigua; aquest procés s’anomena fanguejar. Quan això succeeix, es produeix un dels espectacles més meravellosos que el Delta pot oferir; grans concentracions d’aus s’agrupen darrere del tractor. Cents i de vegades mils d’aus busquen en el fang cucs, peixos, crancs de riu i altres bestioles que la maquinària va deixant al descobert. Martinet blanc i agrons grans, esplugabous, bernats pescaires, cueretes, titelles, gavians foscos, gavians argentats i en especial les gavines vulgars; són entre moltes altres aus, les que aprofiten aquest moment per a alimentar-se.

 

Una au molt bonica i comuna durant els mesos d’hivern és la fredeluga o marinera, com l’anomenen al Delta: amb la seva cresta en punta i la seva esquena verda, sempre correteja en busca de cucs, i omple el paisatge de l’arrossar amb la seva veu.

A partir de febrer, els camps es deixen assecar gradualment, trobant-se aigua només als arrossars més costers del delta. A les llacunes i a les badies es manté l’aigua i és allà on els ocells es concentren per a passar aquests dos mesos en els quals els arrossars estan secs.

Al Delta es produeix una caça molt intensiva i és per aquest motiu que el Parc Natural prohibeix el pas, per raons de seguretat, a alguns camins en dates marcades. Informeu-vos de les dates i zones on es va a caçar, ja que això trenca la tranquil•litat de les aus i dels visitants.

 

El Delta de l’Ebre a la primavera

 

La primavera és una època de molts canvis al Delta. Els arrossars s’assequen i moltes aus que hi han passat l’hivern, comencen la seva migració cap a les seves zones de cria, més al nord. Moltes d’elles es reprodueixen al centre i nord d’Europa, per la qual cosa tenen diversos mils de quilòmetres de viatge. Territs de diferents espècies com ara tètols, polits, gambes roges, xivitones, batallaires i un munt de passeriformes faran parada al Delta per a alimentar-se i descansar de les fatigues de la migració. El campió dels migradors és el territs becllarg, que procedent de l’Àfrica equatorial, fa parada al Delta, per a continuar fins la zona més nòrdica de Rússia; o el mosquiter groc gros, que només amb deu grams de pes, recorre volant més de 4.000 quilòmetres de viatge.

Durant els mesos de març i fins mitjans d’abril, els arrossars es mantenen secs, perquè la terra s’endureixi i respiri. En aquests mesos es realitzen les tasques de llaurada en sec i l'aplanament dels camps amb els tractors. No és fins ben entrat el mes de maig, quan tot el Delta està ple d’aigua i l’arròs comença a emergir per sobre de l’aigua.

 

Cames llargues, amb les seves potes llargues i primes es reparteixen per tots els camps, caminant i picant a la superfície de l’aigua en busca d’insectes. Aquesta au altiva i una mica còmica, rep el seu nom de cames llargues, al seu semblant a una cigonya en petit.

Com aquesta au, una infinitat d’aus comença a arribar des de l’Àfrica tropical, per fer del Delta la seva zona de nidificació. Entre les més destacades trobaríem el martinet menut, l'agró roig, el curroc, el xatrac, el xatrac menut, el martinet ros o el balquer. Aquest últim omplirà l’ambient dels canyissars amb el seu cant, amb el qual s’ha guanyat el nom local de xixarrot.

És també l’època en la qual les gavines corses arriben a la seva colònia de cria a la Punta de la Banya. Aquest ocell és una icona de la conservació al Delta i a Espanya. En perill d’extinció ja fa unes dècades, ara gaudeix d’un millor estatus. La seva població s’ha recuperat i amb unes 14.000 parelles, més del 60% de la població mundial, vénen del Marroc i Mauritània per a criar al Delta cada estiu.

Si sabeu buscar, amb una mica de sort, podreu veure ballar els flamencs rosats. S’agrupen en centenars i fins i tot en milers, i tots a la vegada realitzen un zapateado amb els colls estirats i movent el cap d’un costat a l’altre.

 

El Delta de l’Ebre a l’estiu

 

A finals de juny els arrossars es troben al seu màxim esplendor. El color verd intens dels camps dibuixa un paisatge de postal. Les aus estan molt enfeinades buscant menjar per als seus pollets i com fa mesos que no es caça, podrem apropar-nos més, sempre que no les molestem. És aquesta època la més indicada per als visitants amb especial interès per la fotografia. El fotògraf ben equipat, i sempre amb respecte i cura, podrà fer instantànies precioses de moltes aus.

Veurem femelles d’ànecs collverds i ànecs becvermells creuen carreteres, canals i camins; perseguides pels seus aneguets, mentre que altres aus com ara el martinet ros, el martinet blanc, l’agró, el martinet i la gavina esperen que algun dels pollets es despisti per a menjar-se’l.

A les zones de reserva natural, moltes aus s’estan reproduint, per això s’ha de recordar als visitants que no es poden deixar els itineraris marcats pel Parc Natural ni entrar a finques privades sense permís.

Durant els mesos de juliol i agost, l’arròs seguirà creixent, espigant i madurant. A mitjans d’agost comença a tornar-se d’un color ros, indicant que l’època de la sega s’apropa.

El martinet ros, una de les joies faunístiques del Delta, se situa immòbil als marges dels canals i arrossars, a l’espera d’una granoteta o d’un peixet. Aquesta espècie té en aquesta zona el seu principal nucli de nidificació d’Espanya i Europa occidental. Les garses imperials prefereixen situar-se enmig dels arrossars, només traient el cap, assemblant-se a una serp.

Els mosquits són freqüents prop de les llacunes, encara que molt menys abundants que fa uns anys. Les persones sensibles a les picadures d’aquests animals hauran de comprar repel·lent i usar-lo sobretot al vespre.

 

El Delta de l’Ebre a la tardor

 

La sega de l’arròs comença al setembre i octubre coincidint amb la migració cap al sud de moltes aus. La maquinària deixa al descobert el sòl negat d’aigua, i al seu darrere, els rostolls on molts ocells aprofiten per a trobar menjar.

En aquestes dates les arpelles comencen a arribar. Aquesta rapaç, relativament comuna al Delta durant els mesos més freds, planeja i sobrevola a ras d’arrossar, en busca de les seves preses. Els agrons roigs imperials marxen cap a l’Àfrica, deixant lloc als bernats pescaires i els agrons blancs, que arriben procedents del nord d’Europa.

Se sumen milers d’estornells vulgars, cobrint el cel com un núvol negre, abans d’anar a dormir, en canyars i arbres de gran aparença. Dansen en l’aire formant figures i formes mòbils de gran bellesa, que faran gaudir molt l’espectador.

 

TOT PARC 2015