LA FOTJA

 Per Cristian Jensen

La fotja té el nom científic de Fulica atra  i és una de les aus aquàtiques més comunes al Delta de l’Ebre.

 

Les seves característiques

 

Les aus adultes són de color negre atzabeja amb el bec i el front blancs. Les cries són negres i tenen el cap i el bec de color vermell. A la punta del bec tenen una franja de color blanc i al voltant del coll un plomissol groc. Els joves són negres de l’esquena i de color blanc trencat al pit i a la part frontal del coll.

Les fotges pertanyen a la família dels ràl•lids i no són ànecs. No tenen els dits palmejats, per pdoer nedar millor, com els ànecs. Les fotges tenen els dits lobulats, és a dir, que cada dit té forma de rem però sense estar units entre ells. Generalment s’alimenten de vegetació aquàtica, ja sigui a la superfície o submergides.

Rarament veurem la fotja volant i quan ho fa té un vol pesat i relativament maldestre. Quan l’espantem lleugerament, prefereix nedar a sortir volant; aquest comportament ha generat una caça al Delta anomenada «barreig». En aquesta tècnica de caça, els caçadors surten dalt de les barques a les llacunes, encerclant al grup de fotges fins a un racó. Quan les fotges ja no tenen altra escapatòria, comencen a volar. Una a una van caient. Les que aconsegueixen escapar-se són caçades per l’anell de caçadors al voltant de la llacuna. Antigament es caçaven tantes com es podia, ja que constituïen una font molt valuosa de proteïnes. Actualment, el Parc Natural limita el nombre de peces a un 10% del nombre de fotges als caçadors de les barques, i sense límit als caçadors de l’anell. Si en una llacuna hi ha 3.000 fotges, es podran matar com a màxim 300 dins de la llacuna, més totes les altres de l’anell de caçadors.

 

La població al Delta

 

Al Delta es reprodueixen unes 2.500 parelles de fotja, sobretot a les llacunes de l’Encanyissada, Canal Vell i a l’illa de Buda. Però és durant l’hivern, quan se sumen els adults, els joves i les aus procedents del nord d’Europa, i se n’arriben a comptabilitzar fins a gairebé 31.000. Aquesta és la població hivernant més important de tota Catalunya i una de les més importants d’Espanya.

Per veure-la, haurem d’anar a alguna de les dues badies o a qualsevol de les llacunes del Delta, sobretot a l’Encanyissada.

 

La fotja banyuda

 

Dins de les fotges, existeix una altra espècie que al Delta és molt difícil d’observar, es tracta de la fotja banyuda. És una espècie en perill d’extinció i que està protegida. La seva caça està totalment prohibida i no s'ha de confondre amb la fotja vulgar. Els adults es diferencien per tenir unes protuberàncies vermelles sobre del front, i els joves tenen la forma del bec diferent a la fotja comú. En alçar el vol, podem veure que no tenen el rivet blanc a la punta de les plomes de la part interna de l’ala.

Aquesta espècie ha estat objecte d’un gran esforç de conservació. Ha estat reintroduïda en gran nombre a Andalusia i València per reforçar la població. És una joia de la fauna espanyola i hem d’estar orgullosos que estiguin al Delta. Les que es van deixar anar en el projecte de reintroducció porten un collaret blanc, que es pot veure a gran distància i, dins del collaret, es pot llegir un codi. Al Delta, després del projecte, s’han establert tres parelles i alguna d’elles ha criat amb èxit.

TOT PARC 2015