LA GAVINA CORSA

 Per Cristian Jensen

​​El conjunt de gavines és un dels grups d’aus més abundants al Delta. El fet que la gavina corsa, o gavina d’Audouin, hagi triat aquest indret per nidificar, dóna una rellevància internacional al Parc Natural, ja que aquesta au és una de les espècies de gavines mediterrànies més escasses al món i només nidifica en algunes localitats costaneres.

 

A les costes espanyoles es concentren el 90% d’exemplars, i d’entre el 60 i 70% en un únic lloc, el Delta de l’Ebre, i més concretament a la Punta de la Banya. La gavina d’Audouin (Larus audouinii) va colonitzar el Delta el 1981 amb 36 exemplars i actualment la seva població està estabilitzada al voltant de les 10.000 parelles. Podem dir doncs, que ha trobat en aquest lloc un hàbitat molt agradable, tot i sabent que aquesta gavina nidifica normalment a les illes rocoses. Aquí, al contrari, ha trobat un lloc confortable entre els sorrals de les platges, les tores, les salines, les llacunes i els arrossars. Els seus llocs preferits per alimentar-se són els ports pesquers.

 

Un bec tricolor

 

Aquest ocell tan gràcil amida entre 48-52 cm, encara que les femelles són lleugerament més petites. Té el plomatge del cap, de la cua i de les parts inferiors d’un blanc immaculat. El dors i la part superior de les ales són de color gris perla, però la punta de les ales és negra amb petites taques blanques. Per distingir-la fàcilment, només cal fixar-se en les potes que són de color verd oliva i en el seu bec tricolor, groc a la punta, vermell viu a la resta,  separats per una franja negra.

 

L’hivern entre el Marroc i el Senegal

 

La gavina corsa és una espècie migratòria que hiverna a les costes nord-africanes. Quan arriba el bon temps, a finals de febrer i fins a l’abril, es desplaça cap a les nostres costes en colònia; rarament se la veu solitària.

La gavina corsa fa només una posta a l’any. Aquesta té entre 2 i 3 ous, i els primers nius es troben durant la segona quinzena d’abril. Les postes s’acaben a primers de maig. Els nius se situen a terra, sota o a prop d’algun arbust i són una simple concavitat recoberta per una mica de vegetació.

Mascle i femella coven durant un mes els ous i s’encarreguen a parts iguals de la seva alimentació. Els pollets surten a mitjans de maig, iniciant el vol a finals de juny o principis de juliol. La major part de gavines abandonen les colònies un cop finalitzada la cria, però sempre hi ha algunes desenes d’exemplars que resten al Delta.

 

Dieta a base de peix

 

A diferència d’altres gavines, aquest ocell no s’ha adaptat al menjar «fàcil» que proporcionen els abocadors, sinó que té una alimentació molt especialitzada. Les gavines neden molt bé, però no es capbussen, sinó que capturen els peixos a la nit a la superfície del mar, especialment seitons i sardines. També és habitual veure-les als arrossars mentre s’alimenten de cranc roig americà i aprofiten els recursos de la pesca humana, és a dir, els rebuigs de la tria de peix de la flota pesquera d’arrossegament.

 

Un ocell amenaçat d’extinció

 

El fet que sigui un ocell que sobretot es reprodueix i es concentra en un sol lloc, el Delta de l’Ebre, fa que estigui amenaçat d’extinció. Però també pateix altres perills, com ara la sobreexplotació del seitó i la sardina, la dependència dels rebuigs pesquers com a font d’aliment, la competència amb altres espècies en les colònies de cria, la depredació de mamífers terrestres i la pressió humana.

Darrerament però, l’aplicació de mesures de protecció, especialment al Delta, ha afavorit un increment continuat de la població. Des de l’any 2002, es desenvolupa el projecte Life de conservació de la gavina corsa en col•laboració amb la Unió Europea. El Parc Natural també realitza campanyes de sensibilització i difusió de la gavina corsa, especialment dirigida als sectors professionals que conviuen amb aquesta espècie: els arrossaires, els mariscadors i els pescadors.

TOT PARC 2015