LA PLANTADA

Després d’alguns intents aïllats de cultivar arròs a l’entorn del Delta, va ésser a partir de l’any 1856, amb l’aprofitament de l’aigua del Canal de Navegació d’Amposta a Sant Carles de la Ràpita, quan va començar la que seria la gran revolució agrícola del Delta amb el cultiu de l’arròs.

 

Els inicis

 

Inicialment sembla ser que la forma de cultiu era la sembra directa de la llavor de l’arròs dins dels camps inundats. Aquest sistema va funcionar bé al principi, però en el moment que altres plantes aquàtiques (les males herbes) s’anaven estenent i proliferant pels arrossars, cada cop era més difícil obtenir bones collites perquè aquestes males herbes superaven l’arròs.

 

Llavors es va adoptar el sistema de trasplantar, que consistia en sembrar l’arròs en uns camps una mica protegits i quan les plantes tenien uns 20-25 centímetres s’arrancaven i es trasplantaven als arrossars ja preparats, donant un cert avantatge a les plantes de l’arròs sobre les males herbes que encara hi havien de sortir.

 

A la dècada dels 60 amb l’aparició dels herbicides i les recol•lectores, es va tornar a implantar la sembra directa, desapareixent el sistema tradicional de plantar arròs.

 

El planter

 

Per poder aconseguir una bona collita era necessari avançar-la al més aviat possible ja que les collites més endarrerides eren perjudicades per les plagues de l’arròs. Per aquest motiu era necessari avançar també els planters, encara que tenia l’inconvenient d’augmentar els risc de la seva pèrdua, ja que les temperatures encara eren poc altes i els dies i la insolació més curts.

 

Per aconseguir avançar la sembra, la major part dels terrenys propers al riu es dedicaven a fer planters i, amb motors, els omplien d’aigua del riu. D’aquesta manera podien sembrar-los abans que amollessin l’aigua als canals i avançar així uns dies la collita. Es plantaven canyars a la vora per protegir els planters del vent de dalt i la tramuntana. Si es perdia el planter s’havia de preparar urgentment un altre soto (tros de terra on es cultivava el planter) i fer una sembra d’emergència, normalment amb l’arròs destinat per a menjar.

 

La selecció de la llavor normalment es feia a l’agost, seleccionant una zona on l’arròs fos sa i granat, i fins al moment de segar, s’intentava netejar el màxim possible de males herbes i rebordonir el tros seleccionat. Després de segar-lo, les garbes (conjunt de brins i espigues tallades i lligades) seleccionades no es trillaven, i es posaven en unes petites garberes ben protegides. Quan ja s’havia recollit tota la collita, s’agafaven aquestes garbes i es colpejaven amb un garrot fins escarrar el gra de les espigues. Aquest gra que es recollia, s’assecava, es ventava i es guardava com un tresor fins al moment de sembrar-lo.

 

La festa de la Plantada

 

Fa uns anys que al Delta, els ajuntaments d’algunes poblacions organitzen amb notable èxit la Festa de la Plantada Tradicional de l’Arròs per recuperar, amb objectius culturals i turístics, les activitats tradicionals del Delta. Cadascuna d’elles té unes varietats específiques que la diferencien de la resta.

 

La característica més important d’aquesta festa és la participació. Per facilitar-la, s’organitzen tres colles: una formada per antics plantadors, els experts, que fan una demostració de plantada professional; la segona, constituïda pels potros que són els que han après a plantar en anteriors festes del plantar i perfeccionen el seu estil; i per últim, un altra colla formada tota per debutants, en la qual la gent que no ha plantat mai, té l’oportunitat d’aprendre’n. A la vegada que es participa en una activitat d’un gran contingut cultural, es pot gaudir d’una manera lúdica i econòmica dels beneficis terapèutics i físics de caminar per dins del fang i de l’aigua d’un arrossar.

TOT PARC 2015