LA POLLA BLAVA

 Per Cristian Jensen

​​​​​És una de les aus més belles que es poden admirar al Delta de l’Ebre. El seu nom llatí és Porphyrio porphyrio.

 

Els ocells adults són d’un color blau fosc i el coll i el cap d’un blau més clar. Segons com li doni la llum pot semblar que sigui negre, però si ens esperem trobar algun exemplar amb la llum adequada podrem admirar totes les tonalitats de blau que tenen.

Té un bec gros i vermell que utilitza per tallar, esquinçar i trinxar les plantes aquàtiques. Les potes i dits són grans i llargs, i les fa servir per desplaçar-se per sobre de la vegetació que hi ha dalt de l’aigua. Quan menja, utilitza els seus dits prènsils per subjectar les tiges mentre se les menja.

 

Tenen una ungla a les ales

 

Els joves són grisos o d’un blau destenyit i amb el bec fosc. Quan són immadurs tenen una peculiaritat molt sorprenent. A les ales tenen una ungla, vestigi que conserven quan les aus eren rèptils i que molt pocs ocells encara mantenen en l’època actual. L’au més coneguda en tenir aquesta ungla és l’hoatzín (Opisthocomus hoazin) i viu a Sud Amèrica. Es creu que aquesta ungla és utilitzada per subjectar-se a la vegetació densa i alta quan encara els joves no poden volar bé.

Rarament la veurem en vol. De fet, prefereix córrer a volar i quan ho fa té un vol pesat i desmanegat.

 

Inicialment extingida, ha recolonitzat recentment el Delta de l’Ebre

 

Va ser extingida a Catalunya a mitjans del segle XX per la reducció de les zones humides i la pressió cinegètica. Recentment ha recolonitzat el Delta gràcies a la prohibició de caçar-la i a la millora de qualitat d’algunes de les llacunes. A la resta de Catalunya, hi ha una població d’unes 30 parelles als aiguamolls de l’Alt Empordà i una altra de molt petita al Delta de Llobregat. L’establiment d’aquesta espècie al Delta de l’Ebre és molt possible que estigui lligada a un fenomen natural d’expansió de les poblacions a les zones més meridionals.

És un ocell que podem trobar tot l’any i no es coneix amb exactitud la seva població al Delta a causa dels seus hàbits discrets, tot i així s’estima que la població és de 250 a 500 parelles. És un ocell que pràcticament pot criar tot l’any, sempre lligat a la disponibilitat d’aliment.

 

​On trobar-la al Delta de l’Ebre

 

Avui en dia la podem trobar a totes les llacunes del Delta, exceptuant les zones humides amb una concentració de sal més alta. Tot i que és relativament comuna, a vegades es fa difícil de veure depenent dels llocs i l’època de l’any. Se la pot trobar menjant als marges dels canyissars i bogars i fins i tot en alguns arrossars, cosa que li ha donat una mica de mal nom entre els arrossaires que tenen camps a les vores de les llacunes. De vegades, i en llocs molt concrets, es poden donar concentracions de fins a 100 exemplars pastant en canyissars recentment cremats o en camps d’arròs.

Per veure-la ens haurem d’armar de paciència i buscar-la amb prismàtics i telescopis en alguns dels observatoris del Parc Natural. Un lloc bastant fàcil per observar-la és a la Reserva Natural de Riet Vell de la Societat Espanyola d’Ornitologia. Allà generalment la podreu veure als camps d’arròs ecològic o dintre de la bassa.

 

 

 

TOT PARC 2015