LA POLLA D'AIGUA

 Per Cristian Jensen

​​​​​​Aquesta au (Gallinula chloropus) té una placa frontal vermella, que junt amb la taca groga del bec, la diferencien de qualsevol altre ocell.

 

És una au comuna a Catalunya, sobretot en ambients naturals amb bones condicions, però també s’ha adaptat molt bé als ambients creats per l’home com ara les basses per al bestiar. Al Delta de l’Ebre és una espècie molt abundant i ocupa, per tant, una gran quantitat d’espais aquàtics, preferentment amb aigua dolça, com ara llacunes, pantans, estanyols, rius de corrent molt lent, canals i, fins i tot, petits regs.

 

Li agrada amagar-se entre la vegetació al voltant de l’aigua, on se sent protegida, sobretot entre canyissars, bova, bardisses, matolls i herbassars. També tria els arrossars quan les plantes ja han assolit una mida considerable i no és molt exigent respecte a la qualitat de l’aigua. Si l’extensió aquàtica és molt gran, la polla es manté en la proximitat de les ribes, a l’aixopluc.

 

Un bec bicolor

 

La Gallinula chloropus és un ocell amb unes característiques molt evidents que ens ajuden a reconèixer-la fàcilment. Si la mirem frontalment, podem observar la taca vermella de la cara que també li pinta mig bec, combinant el color roig de la punta amb un groc molt viu. Aquest bec bicolor és molt vistós i com que el cos és majoritàriament negre amb alguna taca blanca, és un ocell que destaca de la resta.

 

A l’aigua també es fa distingir, ja que neda amb el cos inclinat cap endavant mostrant la seva cua aixecada i la part de sota del cos, que també és negra i blanca. Els exemplars més joves són de tonalitats més pàl•lides i no tenen la taca vermella del cap.

No l’hem de confondre amb la polla blava, que és de mida molt més gran, quasi com un pollastre i té un plomatge de color blau molt viu. Tampoc l’hem de confondre amb la fotja que té el bec blanc.

 

La seva reproducció

 

Fan normalment dues postes d’ous a l’any, de 5 a 11 ous cadascuna. La primera posta és a finals de març o començaments d’abril. La mare cria entre la vegetació i els dos integrants de la parella construeixen una mena de plataforma amb restes de diferents plantes que situen a prop o damunt de l’aigua. Els polls deixen el niu al cap de poc temps i neden en grup amb la mare, formant un bonic espectacle.

 

La població d’aquestes aus que viu a Catalunya és majoritàriament sedentària, tot i que, de vegades, es produeixen migracions locals a l’hivern en direcció al Parc Natural del Delta, buscant temperatures més càlides i agradables.

 

La polla d’aigua es localitza a tot el món, excepte a l’Antàrtida i a Austràlia. Dins els límits catalans, la trobem en molts indrets, ja que tolera amb facilitat aigües també molt contaminades. Però no trobarem aquesta au de bec bicolor en ambients propers als rius de muntanya i tampoc als estanys dels Pirineus a causa de les temperatures gèlides de les seves aigües. Al Delta, gràcies al bon estat dels seus ambients aquàtics, és un dels ocells més abundants.

 

 

TOT PARC 2015