LES BARRAQUES

Les barraques són una de les construccions vegetals més singulars de Catalunya i d’arreu del món. Pertanyen a una tradició mil•lenària i universal que es remunta fins al neolític i que ha perdurat fins els nostres dies.

 

Història de les barraques

 

Les barraques són construccions típiques del Delta i han estat la base de la seva colonització: pescadors, caçadors, pagesos, treballadors de salines, peons... han utilitzat durant anys aquest tipus d'habitatge que ha marcat l’assentament humà al Delta.

Al llarg de la història, les barraques s’han utilitzat com a habitatge, corral, magatzem, taverna, comuna, aixopluc... La màxima expansió de les barraques va ser a finals dels segle XIX i principis del XX, coincidint amb l’expansió del cultiu de l’arròs, època en la qual els pagesos les van utilitzar com a habitatge permanent.

Aquestes construccions es realitzaven utilitzant matèries bàsiques de la naturalesa més propera com ara la brossa, la canya, el fang i la fusta.

Podem distingir dos grans tipus de barraques: les dels pagesos i les dels pescadors.

 

Les barraques dels pagesos

 

Les barraques dels pagesos normalment eren aixecades pels grans propietaris de les terres arrosseres per tal de proporcionar habitatge als treballadors de les finques, o bé pels petits agricultors que construïen la seva barraca enmig dels arrossars.

Aquestes barraques feien uns 8 metres de llargària per tres o quatre d’amplària. La distribució s’estenia sobre una planta rectangular amb dos únics espais: un dormitori amb diversos llits i una cuina, sovint sense cap separació. La porta era al davant o en un lateral, feta de fusta o roba i només tenien una petita finestreta. El sòl era dur i el mobiliari mínim i molt pobre: algunes cadires, una taula, caixes per a la roba... però no hi faltava mai un porró i ribells per fer la bugada i el sabó.

No era estrany que les barraques alberguessin dins els animals. Si es podia, es construïa una separació entre la coberta i el pis, de tal manera que els dormitoris quedaven dalt i sota els animals. Aquest espai es deia entresolat.

Una de les característiques més singulars de les barraques de pagesos és que moltes tenien un solibert, una mena d’aixopluc que s’aixecava davant i servia als seus habitants per fer vida fora de casa quan arribava el bon temps.

 

Les barraques dels pescadors

 

Les barraques construïdes pels pescadors del delta solien fer-se orientades al mar i tenien caràcter temporal. Només s’utilitzaven durant el temps que durés l’activitat pesquera i després, normalment, s’abandonaven.

Tot i no ser gaire diferents de les barraques dels pagesos, els pescadors tenien la singularitat d’orientar-les cara a mar i amb la popa a mestral. De planta també rectangular, estava distribuïda en un únic espai que es feia servir com a dormitori i per deixar els estris de pesca, ralls, palangres, rossegalls, tirs... Normalment es dormia en lliteres i la roba es guardava en caixes.

Normalment aquestes barraques eren compartides per diversos homes i existia un material comú comprat entre tots com ara l’oli, el combustible, les olles, les tines, els poals, els llumeners... Quan acabava la temporada de feina, ho subhastaven tot entre ells. Sovint les dones no hi vivien, però algunes sí s’hi desplaçaven puntualment per recollir el peix i vendre’l de forma ambulant.

A l’actualitat

 

A partir dels anys 60, la millora considerable de les condicions de vida de la gent, els nous materials de construcció i l’expansió de nous mitjans de transport propiciaren l’abandonament progressiu de les barraques. Als anys 80, aquestes construccions amb materials naturals van esdevenir un símbol característic del paisatge del delta i als anys 90 es va revifar la seva construcció, amb l’estil tradicional, per tal de donar-li altres usos com ara centres d’informació, sales d’exposició, cases de pagès, restaurants i segones residències.

 

 

TOT PARC 2015