LO REBAIXAR

L’aigua dels canals, abans de la construcció dels grans pantans a la dècada dels 60, arrossegava molts sediments que, en entrar als arrossars, s’assolaven a les boqueres provocant una lloma més o menys gran, segons els sediments que durant l’any els canals hi havien transportat. Cada any s’havia de repartir aquesta terra a d’altres llocs més fondos.

 

Una feina molt necessària

 

Aquest dipòsit de terra a les entrades de l’aigua provocava tres tipus de problemes. Un era que el desnivell dificultava la bona marxa del cultiu de l’arròs; l’altre era que afavoria la proliferació de les males herbes i per últim, i el més important, era que dificultava l’entrada de l’aigua al camp d’arròs.

Per tant, era completament necessari treure cada any aquesta terra i repartir-la pels llocs més fondos i així mantenir un nivell uniforme en tot el camp i facilitar l’entrada d’aigua als arrossars.

 

El moment òptim per realitzar aquesta tasca era després del xarrugar, i es feia carregant amb les mans una part de les gleves de terra que s’havien fet amb les xarrugues, dalt d’un carriot (carro de fusta basculant utilitzat especialment per aquesta tasca) i, amb un cavall, transportar-les on fessin més falta.

 

Si després de segar l’arròs es feia el colmeteig (sistema d’aportació de sediments als camps d’arròs), les acumulacions de terra es multiplicaven i es podia elevar molt el nivell de l’arrossar. Això era molt positiu, però tenia l’inconvenient que era car. El lloguer de les cavalleries i la gent per carregar carriots, significava una despesa important que només podien afrontar els que tenien terra o cavalls propis; els que tenien terra arrendada o no tenien cavalls de propietat no ho podien fer.

 

Xiquets, dones i mà d’obra barata

 

Carregar carriots era una feina molt senzilla en la qual s’utilitzava preferentment mà d’obra barata, xiquets i dones. En aquesta època els homes que no eren matxeros (els que conduïen el cavall o carruatge) treballaven a la neteja dels canals, anaven a fer mascles de bova (part central de la bova amb la que es fabricaven coets i objectes de fibra vegetal) o a la mar a fer grúmols (un tipus de marisc).

 

Els carriots van ser condemnats a desaparèixer substituïts per les triselles (aparell arrossegat per un tractor que anivellava la terra), les quals tenien l’avantatge que, a més que es carregaven soles, en descarregar, ja et deixaven la terra escampada.

TOT PARC 2015