LO XARrUGAR

Lo xarrugar (o llaurar) era la fase del cultiu de l’arròs que anava des que els camps quedaven completament eixuts i secs (febrer i març) fins que s’amollava l’aigua altra vegada. Era la primera feina que es feia als camps per iniciar un nou cicle del cultiu de l’arròs.

 

La feina del matxero

 

Aquesta tasca es feia amb cavalls que arrossegaven un estri anomenat xaruga amb el qual es feia un tall d’uns 10 cm de profunditat a la terra girant-la, de manera que quedava la part de baix a dalt i la part de dalt baix.

 

El matxero, mitjançant dues manetes que tenia la xaruga, anava mantenint la verticalitat de l’aparell i regulant la profunditat i amplada del mos. Era una feina que requeria estar tota la jornada caminat a un bon ritme, la bèstia arrossegant l’aparell i el matxero mantenint-lo vertical i dirigint-lo.

 

Gran compenetració entre el cavall i l’amo

 

En arribar al cap del camp i girar era el més complicat i requeria un sincronisme important entre el cavall i l’amo; era un moment en què s’havia de canviar la direcció d’animal i xaruga, i iniciar el treball en direcció contrària encarant bé el solc que s’havia de llaurar sense enredar-se la bèstia amb els tiros (cadenes amb les quals arrossegava la xaruga).

 

Era una maniobra complicada perquè el conductor necessitava les dues mans per moure adequadament el pesat aparell per canviar-li la direcció, sense poder dirigir al cavall amb les estirandes. En aquesta acció era mot important la compenetració entre el cavall i el seu amo i la capacitat d’un i altre de fer el canvi de sentit sense utilitzar les estirandes, només amb les veus de «binisí» (gira a la dreta) i «pasallà» (gira a l’esquerra).

 

Les veus al cavall

 

Hi havia equips de matxero-cavall molt compenetrats i que només amb les veus «arri» (arranca) «uò» (para) «binisí» (gira a la dreta) i «pasallà» (gira a l’esquerra) podien fer totes les feines sense necessitat d’estirandes. La intensitat del gir o l’arrancada depenia de la potència de veu amb la que es donava l’ordre; a un binisí dit en veu suau, l’animal responia amb una lleu correcció de la direcció, si es deia amb veu enèrgica i de manera repetida girava 180 graus. La intensitat i la repetició de la veu marcava l’angle de gir.

Una de les primeres feines mecanitzades que es va fer als arrossars va ésser el llaurar amb tractors. Va significar una gran revolució, però també va ser el començament del declivi del treball dels cavalls als camps d’arròs i el principi de la fi dels durs, però solidaris i romàntics, treballs tradicionals.

 

TOT PARC 2015